Projecte Poesía aleatoria

poesia_aleatroria_blog

Mireu quina història més bonica.

La meva mare dóna classes d’anglès a l’escola d’una presó. Per Sant Jordi va regalar als seus alumnes uns punts de llibre que vaig  fer jo, anaven embolcallats  amb pàgines de llibres vells i fets malbé que vaig plegar per convertir en sobres. A partir d’un d’aquests sobres un d’aquest nois ha començat un projecte de poesia aleatoria, tria una paraula a l’atzar i en fa un poema.

Fa un temps em va fer arribar aquesta bonica aquarela amb un poema dels seus i una dedicatòria que diu:

“Para Marta, que gracias a su punto de libro vivo con la ilusión de hacer un libro de poesía aleatoria. Muchas gracias”

Ara, jo li torno la seva aquarela escanejada i convertida en el títol d’un quadern fet a mida perquè hi escrigui els seus poemes. A les guardes, com no, hi he posat retalls de pàgines de llibres perquè hi trobi inspiració i un munt de paraules noves.

Tan de bó escrigui el seu llibre,  mentrestant jo estic pensant on penjaré l’aquarela…. Tot plegat ja és poesia!!

Comentaris

  1. Mersedes says:

    La dolça llibreta és diversa i solidària!
    Que maco i que positiu tot plegat!

  2. Joana says:

    La poesia pot sorgir en qualsevol moment i pot venir de qualsevol persona perquè, tots encara que no en siguem conscients, tenim un ale de sensibilitat i de poesia que ens és desconegut.
    Felicitats al noi que s’inicia en aquest camí i felicitats a tu Marta per fer-li possible el seu somni.

  3. Carme says:

    Una història preciosa.

  4. Dolors says:

    Quin quadern tan tonic! Segur que serà font d’inspiració per al seu destinatari. Perquè sense cap mena de subte, escriurà el seu libre, i tots els que el coneixem n’estarem molt contents.
    Gràcies Marta!

  5. Mercè says:

    A vegades els detalls més petits poden canviar un mon sencer… el món d’algú. Contenta de llegir una història com aquesta! Gràcies

  6. Xavier Badia Cardus says:

    Moltes vegades fets reconfortants surten per allà on menys els esperes. Un punt de llibre…, una situació personal extrema… I un llibre de poesia que segur que escriurà.
    Moltes gràcies, Marta, i Mari.

  7. Montse says:

    Gràcies Marta per apropar l’exterior a l’interor, per proporcionar una mica de llum en un espai tan trist i gràcies per haver tingut la sort de conèixer a la teva mare per poder compartir amb ella una petita estona, la seva dolçor. Em sento molt afortunada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *